Em dic Marina Kétlerova i soc de Moscou. Vaig fer un grau i un màster de Filologia Iberoromànica a la Universitat Estatal de Moscou. Durant el segon curs del grau, se’m va presentar l’oportunitat d’estudiar el català com a assignatura optativa, i des d’aquell moment no he parat mai de fer projectes relacionats amb la llengua i la literatura catalana. Al llarg dels meus estudis, he fet diversos intercanvis a la Universitat de Barcelona, on actualment estic fent un Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.
Mentre feia la carrera, vaig començar a impartir classes d’idiomes (rus, anglès i castellà) però els primers anys la considerava una feina temporal i no volia ser professora (perquè en la meva família n’hi havia hagut uns quants, de professors, i jo volia ser original!).
Tanmateix, va arribar un moment en què vaig veure clar que l’ensenyament era el que em permetia compartir el meu coneixement i la meva passió per les llengües i les cultures i que m’omplia més que qualsevol altra cosa.
Fins ara, he pogut treballar com a professora particular, a l’EOI i a vàries escoles privades, he preparat el meu alumnat per als exàmens internacionals de castellà, rus i català. Fa cinc anys que visc a Barcelona i em dedico sobretot a ensenyar el rus a la gent local i a ensenyar el castellà i el català als emigrants russoparlants. Entre d’altres coses, l’any 2022 vaig participar activament en la inserció dels refugiats d’Ucraïna tot creant i gestionant, com a voluntària, cursos gratuïts de castellà i català.
He començat aquest màster amb l’expectativa d’obtenir una visió més sistemàtica i profunda de metodologia i psicopedagogia, omplir les possibles llacunes en el meu coneixement i obrir-me més portes al sistema d’ensenyament de Catalunya.
Com a traductora liter`ària, he traduït del català Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà (en procés de publicació); Un home de paraula, d’Imma Monsó; alguns relats d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, d’El conflicte innevitable, de Matthew Tree, i també de Fungus, d’Albert Sánchez Piñol. Del castellà he traduït Una vez Argentina, d’Andrés Neuman (en procés de publicació); Puerto escondido i Un lugar a donde ir, de María Oruña; Flor de santidad, de Ramón del Valle-Inclán.
A més a més, he publicat prosa en la revista literària russa Iunost i havia fet de moderadora cultural a la Fundació Casa de Rússia a Barcelona on organitzava i dirigia les trobades literàries.